Al cor de la badia, entre el balanceig suau de les barques i l’eco d’un ofici antic, s’apaga lentament una figura clau de la memòria marinera del poble: l’últim mestre d’aixa de Cadaqués. Amb ell, no només es retira un artesà, sinó tota una manera d’entendre el mar, la fusta i el temps.
Durant dècades, el seu taller ha estat un espai discret però essencial, on la tradició es mantenia viva a través de cada eina, de cada encadellat i de cada peça de fusta treballada amb precisió. Allà, lluny del soroll del turisme i de la modernitat accelerada, naixien i es restauraven embarcacions que formaven part del paisatge quotidià del poble.
El mestre d’aixa no només construïa barques; les entenia. Coneixia el comportament de la fusta amb la humitat, el vent i la sal. Sabia escoltar el mar abans fins i tot de veure’l. Cada embarcació que passava per les seves mans era única, feta a mida, amb una combinació de tècnica i intuïció que difícilment es pot aprendre en llibres.
Els pescadors més veterans encara recorden com confiaven plenament en la seva feina. “Quan una barca sortia del seu taller, sabies que resistiria qualsevol temporal”, expliquen. Aquesta confiança no es construïa només amb habilitat, sinó amb anys d’experiència i una dedicació absoluta a l’ofici.
Amb el pas del temps, però, la demanda d’aquest tipus de treball ha anat disminuint. Les embarcacions modernes, fabricades amb materials industrials, han anat substituint les tradicionals. El ritme lent i meticulós del mestre d’aixa ha quedat desplaçat per processos més ràpids i econòmics. Tot i això, ell ha continuat treballant, fidel a una manera de fer que no entén de presses ni de modes.
El seu taller, ple de fustes, eines antigues i l’olor característica de resina, és avui gairebé un museu viu. Cada racó explica una història, cada marca a la fusta és testimoni d’anys de feina silenciosa. Però també és un espai que planteja una pregunta inevitable: què passarà quan ell ja no hi sigui?
La seva retirada no és només una pèrdua professional; és una pèrdua cultural. El mestre d’aixa representa un vincle directe amb el passat de Cadaqués, amb una època en què el mar no era només un paisatge, sinó una forma de vida. La seva figura ens recorda la importància de preservar els oficis tradicionals, no només com a patrimoni, sinó com a part viva de la identitat col·lectiva.
Avui, el poble li ret homenatge no només per la seva trajectòria, sinó pel que representa: resistència, saviesa i respecte pel temps i la matèria. En un món que avança ràpidament, la seva història ens convida a aturar-nos i a valorar allò que es construeix amb paciència.
Quan l’última barca surti del seu taller, no serà només el final d’una feina. Serà el final d’un llenguatge, d’una manera de mirar el mar i d’un ofici que, durant generacions, ha donat forma a l’ànima de Cadaqués.